Victor Horta

Plantilla:Infotaula personaSeva Altesa Modifica el valor a Wikidata
Victor Horta

(1900) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Victor Petrus Horta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1861 Modifica el valor a Wikidata
Gant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Ixelles Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMaison & Atelier Horta (1901–1915) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Maison & Atelier Horta (1901–1915) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, professor, urbanista, dissenyador, contractista Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme i art déco Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlphonse Hubert François Balat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Altres
TítolBaró Horta (1932–1947) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJulia Carlsson (1908–)
Pauline Heyse (1881–1906) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarguerite Horta
 () Pauline Heyse
Simonne Horta
 () Pauline Heyse Modifica el valor a Wikidata
ParesPierre Horta Modifica el valor a Wikidata  i Henriette Coppieters Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 5887 Modifica el valor a Wikidata

Victor Horta (Gant, 6 de gener de 1861Brussel·les, 8 de setembre de 1947) fou un arquitecte belga,[1] considerat —conjuntament amb Henry van de Velde i Paul Hankar— el pioner del modernisme a Bèlgica.[2] Les cases principals de l'arquitecte Víctor Horta a Brussel·les estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[3] La Casa Tassel a Brussel·les, construït entre 1892 i 1893, es considera sovint la primera casa modernista belga. Les formes vegetals estilitzades corbes que va utilitzar Horta van influir en molts d'altres, inclòs l'arquitecte Hector Guimard, que la va utilitzar a la primera casa que va dissenyar a París i a les entrades que va dissenyar per al metro de París.[4][5] També es considera un precursor de l'arquitectura moderna pels seus plans oberts i el seu ús innovador del ferro, l'acer i el vidre.[6]

L'obra posterior d'Horta s'allunya de l'Art Nouveau, i esdevé més geomètrica i formal, amb tocs clàssics, com les columnes. Va fer un ús molt original de marcs d'acer i claraboies per aportar llum a les estructures, plànols oberts i detalls decoratius ben dissenyats. Les seves obres principals posteriors van incloure la Maison du Peuple/Volkshuis (1895–1899); Palais des Beaux-Arts de Brussel·les (1923–1929); i l'estació central de Brussel·les (1913–1952).

L'any 1932, el rei Albert I va atorgar a Horta el títol de baró pels seus serveis al camp de l'arquitectura. Quatre dels edificis que va dissenyar han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  1. «Victor Horta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.289. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014]. 
  3. Oudin, Bernard, Dictionnaire des Architectes, pg. 237
  4. Fahr-Becker, Gabriele, L'Art Nouveau, pg. 398
  5. «Brussels: revisiting the magic of Victor Horta». , 03-10-2011 [Consulta: 13 juny 2015].
  6. Oudin, Bernard, Dictionnaire des Architectes (1994), pg. 237

Developed by StudentB