(1900) | |
Nom original | (nl) Victor Petrus Horta |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 gener 1861 Gant (Bèlgica) |
Mort | 8 setembre 1947 (86 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
Sepultura | Cementiri d'Ixelles |
Residència | Maison & Atelier Horta (1901–1915) |
Formació | Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les |
Activitat | |
Camp de treball | Arquitectura |
Lloc de treball | Maison & Atelier Horta (1901–1915) |
Ocupació | arquitecte, professor, urbanista, dissenyador, contractista |
Moviment | Modernisme i art déco |
Professors | Alphonse Hubert François Balat |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Altres | |
Títol | Baró Horta (1932–1947) |
Cònjuge | Julia Carlsson (1908–) Pauline Heyse (1881–1906) |
Fills | Marguerite Horta () Pauline Heyse Simonne Horta () Pauline Heyse |
Pares | Pierre Horta i Henriette Coppieters |
Premis | |
Victor Horta (Gant, 6 de gener de 1861 – Brussel·les, 8 de setembre de 1947) fou un arquitecte belga,[1] considerat —conjuntament amb Henry van de Velde i Paul Hankar— el pioner del modernisme a Bèlgica.[2] Les cases principals de l'arquitecte Víctor Horta a Brussel·les estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[3] La Casa Tassel a Brussel·les, construït entre 1892 i 1893, es considera sovint la primera casa modernista belga. Les formes vegetals estilitzades corbes que va utilitzar Horta van influir en molts d'altres, inclòs l'arquitecte Hector Guimard, que la va utilitzar a la primera casa que va dissenyar a París i a les entrades que va dissenyar per al metro de París.[4][5] També es considera un precursor de l'arquitectura moderna pels seus plans oberts i el seu ús innovador del ferro, l'acer i el vidre.[6]
L'obra posterior d'Horta s'allunya de l'Art Nouveau, i esdevé més geomètrica i formal, amb tocs clàssics, com les columnes. Va fer un ús molt original de marcs d'acer i claraboies per aportar llum a les estructures, plànols oberts i detalls decoratius ben dissenyats. Les seves obres principals posteriors van incloure la Maison du Peuple/Volkshuis (1895–1899); Palais des Beaux-Arts de Brussel·les (1923–1929); i l'estació central de Brussel·les (1913–1952).
L'any 1932, el rei Albert I va atorgar a Horta el títol de baró pels seus serveis al camp de l'arquitectura. Quatre dels edificis que va dissenyar han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.